Cor... I cap

Si tu desitges alguna cosa diuen que tot el univers es confabula per a que aquest desig es converteix-se en realitat.
No se fins a que punt serà veritat, però si fora així les forces del univers tindrien molta feina que fer.
Pot ser que si en volem alguna cosa, en algú lloc dins del teu cos, i a algú punt a on estiga l’altre conjunt del somni, es faja un nexe comú, una interconnexió espiritual que tendeix a unir tots dos pensaments.
El volca, la neu, el foc, la muntanya, la pluja, el magma, la carretera, el vaixell, els trons, el cotxe, la mar i els llamps, tot forma par d’una barreja de noms sense molt sentit entre ells, però si provem a ordenar-los en formen un conjunt harmoniós.
Nosaltres no podem fer que es equivoquen ni els nostres sentits ni tampoc els nostres sentiments.
Som humans i si que nosaltres mateixa ens enganyem però no a ells.
Llavors perquè no crear eixe nexe entre cor i cap?
Quina sort tindríem eh? Normalment un mana mes que l’altre ( “tant munta...munta tant”) segon la persona...
Un cap de setmana, una aturada de la rutina, uns passejos vora mar, un resplendor al cel que enlluerna tota la nit al port, un sopar tranquil, una rosa, les mans per damunt la taula, unes mirades que aclareixen... Que diuen moltes coses sense parlar, l’atracció entre dos éssers que mai havien pensat en lo meravellós que pot ser un trobament, que es tornà idíl•lic per als dos. Per la Ventafocs i el Princep.
No cal l’hora, així com tampoc l’edat, sols d’il•lusió i del sentiments compartits.
No es gens fàcil, però si deixem parlar als ulls i escoltem el seu silenci pot ser que ens trobem al camí de la pau i l’enteniment, malgrat tindrem que descobrir el seu significat... Cap, cor, sentits i sentiments.

Situacions per a gaudir.

Temps, em sona que vol dir la relació que existeix entre la velocitat i l’espai...
També la quantitat d'experiència acumulada a traves de aquesta relació.
Experiències de tot tipus, de totes les maneres, de totes les formes, agradables i dolentes, tots em tingut i en tindrem per a bé o per a no tan bé però...
Si, si la memòria la posem en marxa ens adonem que tot el que hem fet ha sigut en base al temps, per això, per a lo altre, just per tot.
Però perquè no hem de poder regular-ho com vulguem?.
Quan estem en alguna situació dolenta, no passa mai, es fa etern... Recorda els moments, els dies passats amb una malaltia. Sembla que els dies es fan de trenta hores, transcorren amb una lentitud molt angoixant.
Metges, infermeres, medicaments, febre, menjars insulsos, sen se ganes de res.
I quan canviem aquesta per un altra visió, quan entornem ells ulls i tot el que veiem es torna d’un color semblant al de cel i la teua imaginació et dona sensacions que fins i tot vols que es queden gravades per no oblidar-les mai.
Quan el teu cor davant de l’ordinador sembla que vol anar-se del teu pit, quan els seus batecs donen forma a una batalla de canons...
Quan estàs parlant amb el ésser que tu vols, i t’oblides de tot el que passa al teu voltant i no mes tens ulls per a veure i orelles per escoltar el que esta deien...
I quan et cau la baveta perquè estàs somniant... i just et desperten.
Llavors es quan la relació... augmenta la velocitat i redueix l’espai.
Quan les muses no son amb tu... i quan si que estan, ho agraeixes o no.
No podem amb el temps, però si fer de ell el teu aliat.
No em de lluitar amb ell, tenim que aprendre a viure en conjunt.
Somniar quan toca i viure...
Tenim que trobar la relació, somni - realitat i fer que la trobada estiga plena de... allò que volem.
Platja, muntanya, cel, riu, camí, aigua, sorra, llamps i trons...i pensaments i petons.
A la Ventafocs també li faltava el... temps...? O tal volta el príncep?