Cor... I cap

Si tu desitges alguna cosa diuen que tot el univers es confabula per a que aquest desig es converteix-se en realitat.
No se fins a que punt serà veritat, però si fora així les forces del univers tindrien molta feina que fer.
Pot ser que si en volem alguna cosa, en algú lloc dins del teu cos, i a algú punt a on estiga l’altre conjunt del somni, es faja un nexe comú, una interconnexió espiritual que tendeix a unir tots dos pensaments.
El volca, la neu, el foc, la muntanya, la pluja, el magma, la carretera, el vaixell, els trons, el cotxe, la mar i els llamps, tot forma par d’una barreja de noms sense molt sentit entre ells, però si provem a ordenar-los en formen un conjunt harmoniós.
Nosaltres no podem fer que es equivoquen ni els nostres sentits ni tampoc els nostres sentiments.
Som humans i si que nosaltres mateixa ens enganyem però no a ells.
Llavors perquè no crear eixe nexe entre cor i cap?
Quina sort tindríem eh? Normalment un mana mes que l’altre ( “tant munta...munta tant”) segon la persona...
Un cap de setmana, una aturada de la rutina, uns passejos vora mar, un resplendor al cel que enlluerna tota la nit al port, un sopar tranquil, una rosa, les mans per damunt la taula, unes mirades que aclareixen... Que diuen moltes coses sense parlar, l’atracció entre dos éssers que mai havien pensat en lo meravellós que pot ser un trobament, que es tornà idíl•lic per als dos. Per la Ventafocs i el Princep.
No cal l’hora, així com tampoc l’edat, sols d’il•lusió i del sentiments compartits.
No es gens fàcil, però si deixem parlar als ulls i escoltem el seu silenci pot ser que ens trobem al camí de la pau i l’enteniment, malgrat tindrem que descobrir el seu significat... Cap, cor, sentits i sentiments.