I...tambè, desitjos.

Batiste Roses Barbera El 24 de diciembre de 2009 a las 3:57
Estic passejant a la platja... vora mar i l'aigua com si això no anara amb ella em mulla els peus, no me'n adone, ni de les ones, ni de la bromera que fan i tampoc del meus sabates totalment banyades... He fet un gir. Els meus ulls, quasi tancats pel vent i per les gotes de plutja, em fan mal a la cara. Però com si allò espentejant-me...estiguera digen-me vine, perquè no vens? No trobe el pont, li dic, que has fet amb el pont? ell em contesta, quin pont?... Quin pont? i tu m'he ho dius, el de mar blava, el vaes fer tu, perque jo anara d'un costat a l'altre i ara no el trobe.
Com el tens que trobar? Quan el muntar al pont se li queda prohibit, el pont de mar blava, es confundeix amb l'entorn, l'aigua l'envolta i ja no es veu, desapareix...
Torne a mirar la plutja esvara i cau i es confondeix amb l'aigua salada de la mar, com si no em deixara vorer el pont, vull vorer el pont però se'n ha anat, la veu te raò.
Es que tal volta estic en pecat? he fet alguna cossa dolenta? perquè no puc, ni vorel-ho ni pujar...? Veu, es que tu no saps qu'els Bruixots no pequem? ens enganyem, pot ser que si...però mai pequem. D'altra banda, segur que la Bruixa Mare ha fet el brebatje i ara no puc...m'ha rebaixat, m'ha llevat el meu rango, i ara ja no soc res, torne a ser un mortal mes, si es açò... perque estic pensant. Me'n adone que en tinc de sentiments. Menys mal, he tornat a ser jo, amb les meus feblesses i els meus defectes.
Qu'estas digun-me Veu? si, si, t'escolte...ja vaig.
Camine cap en dins de la mar, baixe lo cap i veig que ve... ja està açi... he muntat al seu llom i es somergis sota l'aigua, cap a baix, cap a baix, però....jo no puc respirar dins del aigua, i ho estic fent, redeu qu'em passa? El Tritò no para la seua marxa...estic respirant. Arribem, desmunte del Tritò i el peix centinel-la m'acompanya dins del palau, esperem a l'antesala, s'obri la porta i alli esta el rei Neptù i el seu Trident... Com si fora una ballesta la forca m'empala el meu pit amb tanta força que caic a terra, Neptù ve cap a mi...no puc donar credit el qu'estic vejent, Neptù...soc jo...
El soroll del trò acompanyat del llamp, fa que obriga els ulls, estic banyat, la plutja cau amb força, m'alçe i busque el pont de mar blava... no el trobe!!!! No està.!!!! Em lleve de la platja, me'n vaig amb la ment aturada...no he sonmiat. Torne a la realitat, que hi farem?? Qui sap el que vindrà, ja... ja no en tinc bruixa, però tenim que seguir lluitant, i si en vè un altra...? De segur que bruixa... no serà. I perque no? em pregunta Neptù. No ho se?? Doncs perque de les bruixes...tu, no tens qu'escapar.
Realitat, ficciò, sonmi, records, barretja de paraules i de sentiments que arriben a un raconet del...cor. I si hi es...serà...i no passa res.



Molts petòns per les bruixes i bruixos, maltractades. Per a tots. sen-se discriminaciò per motiù de sexe, raça i religiò.


Titul: I...tambè, desitjos.