Si jo em vull... tornare a voler, Lluna

En la taula de aquet bar on acabe de dinar, al costat de la finestra, i mirant el nostre maditerràni, la platja, i amb la cullera fent circles al cafè que tinc davant, el fum putja cap al meu rostre i em invadeix la boira del records... si, qui ho havia de dir en tinc de records i això es per quel temps va pasant... pasant i deixant la seu emprenta.
Quan un pasatje de la teua vida, apareix davant dels teus ulls i sembla que t'entra l'angoixa i penses que si ha suceit, es per algo, perque tenìa que ser aixi,i aquell esdeveniment es va acabar pero va ser teu. Quan t'en adones que la teua presencia no vol dir res per l'altre...Quel les sensaciòns no son compartides i quel temps es teu a soles, que obrigues l'aixeta i ja no brolla res... i que et donen l'esquena i no mes sents que sorolls i paraules embolicades, es aleshores que tens que parlar i deixar de fer...
Ja ha caigut el vespre, la nit l'abraça tot amb la magica foscor d'ombres, nuvols i llum de lluna, qui es qui, ha vingut amb la seua granera... el seu conjur es car i em toca vendrer l'anima a camvi de la certessa per a que siga fort, per a que puga tornar a viure sen se febleses.
Em sent un altre i li demane al cambrer que em duga el sopar, em diu, el sopar? I me'n adone que estic amb la cullereta menejant el cafè, osticcc... bec i sent una sensaciò de pau, sent que jo estic volen-me, que puc tornar a voler a la gent, els pors ja s'han fugit i jo torne a viure...
El conjur, la Bruixa, la Lluna i la Nit i el voler ser... han fet quel Llop es refaja un altra volta eixint del cau diguent... Aaaauuu... (soc diferent Lluna)