trilogia: La bruixa, La lluna i el llop

El llop eixe animal enigmatic i carismatic, majestuos i emblematic... que en te aquesta figura, que sempre la relacionem amb la lluna? es que tal volta es un bruix?no... La bruixa amb la seua granera, esperant la lluna. Y la lluna enllumenant la nit amb la seua reverberaciò. Quina relaciò tenen bruixa, lluna i llop... fem una conjugaciò verbal, Jo bruixa. Tu lluna i El llop, no ni hi han temps verbals. Llavors no cap de relaciò gramatical, però si que tenen una relaciò lliteraria amb els temps dels relats històrics.
El llop eixe depredador que sembre treballa en equip, que lluita a soles dins de la manada per trobar el seu lloc en la jerarquìa i fins que tè forçes es lo rei... però els anys no perdonen ni guaiten per ningù, la llei de la natura s'impossa.
Cau la neu amb força i el soroll que es sent a la clariana del bosc, els aullits llastimers eixen i venen fora de la lluita. Rei que t'ha passat? el teu temps s'acabat?... amb la cùa entre les cames, poc a poc, plorant llastimerament puja pel camì, i fuig dels seus compnyans, de la seua companya dels qu'eren els seus subdits...
En un racò de la muntanya, amb la blanquina de la neu la lluna no ha vollgut perdre's la lluita i veu com el llop ha perdut la seua ultima batalla. La pena que sent la lluna cau en forma de neu, dels seus ulls es despenjen les volves que cauen i envolten i arropen al llop con si vullguera cuidar-ho i sanar-ho.
S'ha tombat i rellameix les ferides, j'aplegat la retirada, el dolor de les ferides no es tant quel dolor dels seus sentiments rebutjats, xafats... el rastre i les emprentes de sang del llop s'aturen i ja dins de la cova guaita el seu torn i mira a la lluna i veu la figura de la bruixa volant amb la granera... les llàgrimes cauen dels ulls del llop sap que l'ultima batalla la perdut, se l'hi ha anat s'ha bruixa, s'amagat la lluna... Aùlla llop,i aullant, aullant es queda esperant... la mort.
Segueix bruixa, donat presa lluna... es sent dir al llop.