Somniem?

Si en tinc que somniar, sonmie, i vull somniar...perque algù sap alguna manera d'evasiò de la realitat, millor que somniar? Somniem i ens envoltem amb la boira dels sentiments, fugim i pensaments que fan que caiguem al clot, es desvaneixen. Correguem cap endavant i sols tornem a la realitat quand aturem els somnis.

El cor ens diu una cossa, la ment un altra i el ques pitjor, no li hi fem cas a ningù dels dos.

El cor ens diu: "vull açò", i la ment respon: "estas segur"?

Llavors a qui de tots dos li hi fem cas? Ja hem dit abans que a ningù. Que hi farem?
Doncs...somniar.
La valoraciò que fem dels nostres actes, sempre ho fem des-de el pensament material, del que la gent ens puga fer una idea de com som, de la falsa realitat qu'ens envolta, del materialisme que compossa les nostres vides.

Si en fem una barretja dels resultats del nostre cor i el nostre cervell, que tenim, qu'ens dona? SOMNIS!!!!!!
Romanticisme, materialisme, sentiments, amor, plaer, estima,realitats...tot això envoltat per una bruma boirosa i enllumenat per els raig de la LLuna fan quel Llop aùlle a la Lluna...Lluna, llum...Llop, mut.

Amics, somniem, vull ajudar.te a somniar. Pugeum cambiar el mon somniant, perque el mon sen-se somnis... no es mon.