Pols a la pluja...somnis al sol

Que penses que la llibertat no costa res, que ve sen se mes a nosaltres... que no s’ha lluitat per ella, doncs ets molt jove per saber el significat del que vol dir aquesta paraula, beneita joventut.
Els xicotets grans de pols que es mouen al so del vent, els núvols tan inquiets sempre d’un costat al altre i que semblen boles de coto, tan altes van, que semblen que van parats. Els desitjos, els plors, els somriures, el vent, el vent... tot va cap allà a on va el vent.
Els pàmpols, fulles que cauen i l’envolten tot a terra, soterrant els grans que no han pujat pel vent.
I els que han pujat per aquesta força ara cauen pel plors del coto, els núvols s’han emprenyat i no volen mes desitjos al infinit, així que tot el que somniem, tot el que pujava torna a la terra mare.
El desenvolupament de la ment dels humans... pot ser que estiga fet de somnis, somnis que tal vegada s’han fet realitat... si, tal vegada i si no, s’han quedat en el que eren, somnis.
Pugem al cim de la muntanya, es veu la mar, la ciutat, el port, a lo lluny...
Com si fora tot de joguet, però ens acostem i ja ens adonem de la realitat que esta dins de els carrers, de les cases, de les persones, les preses, corregudes, espentes, fins i tot malgrat que els somnis i desitjos no desapareixen de aquesta amalgamada visió.
La dona que ven fruita, l’home que lleig el diari, l’avi que camina amb el seu garrot, el xic que juga a la pilota i la pluja que comença a caure, i que esvara cap a baix pel vidre de la finestra... fa fred.
La fulla de la finestra s’ha fet fosca, ja no plou però la boira ha caigut de sobte enlluernant de foscor els carrers de la ciutat.
Ja no hi ha grans de pols, ni pàmpols, ni núvols de coto, ni desitjos... tampoc somriures, tot ha sigut tapat, esta negre ha caigut la nit i els somnis ens envolten amb la seua delicada sensació de plaer, quina meravella.
Que eixirà aquesta vegada del somni... qui ho sap? L’Aina ho sap?...no.
Pot ser la llibertat, però malgrat no estiga dins de nosaltres, de tots, no gaudirem de ella
Ja ha eixit el sol... no hi ha foscor... l’Aina de segur que amb la seua vitalitat, fins i tot vol entendre el somni... i tu? Ja ho has fet?


Batiste.